Hola, sóc la Marta Simonet de Mésame Mucho i faré que et fiquis amb mi fins a la cuina, que surtis d’ella, que l’estenguis sobre la gespa, que gaudeixis al voltant de la taula i sobretot que arribis a tot perquè, et donaré un secret, el temps és només temps i tinc un munt de trucs perquè aconsegueixis que els minuts et semblin hores mentre mous el bigoti. Això és #EnUnÑAM i t’agradarà si ets, com jo, una d’aquestes persones amb ganes de menjar-se el món.

En aquesta secció et donaré idees pels quals (no) arribem a tot però sempre volem una mica més. Persones inquietes, entusiastes i somiadores. Som amants de la vida que fem tetris amb les passions per encaixar totes les peces i fondre alguna línia que ens permeti seguir invertint una mica de temps a aprendre una mica més. Emprenedores, viatgeres i lluitadores. Capaces de tot.

Fa un temps vaig descobrir que el temps del menjar és l’hora que més puc estirar, els minuts em resulten hores si tinc les cames creuades com un indi sobre unes estovalles, penjant sobre el mar, a la taula de la meva terrassa o menjant al sofà. La qüestió és donar-li la volta a la rutina d’allò quotidià amb aquest últim com a ingredient imprescindible. No cal tornar-se boig ni creure’s un estrella Michellin.

Avui, sense anar més lluny, he agafat el salmó amb parmentier de Casa Mas que tenia a la nevera, un “tortita” de blat, les restes d’una amanida i una mica de col morada que havia posat en aigua, vinagre i sal i m’he penjat la cistella a l’espatlla. Amb aquests ingredients, unes estovalles de quadres i un camp que cridava “primavera!”, l’hora del menjar m’ha resultat un viatge a la Toscana. O si ho prefereixes, pots escalfar el salmó amb Parmentier a casa i muntar-te un pícnic en el jardí.

 

M’he muntat un pícnic improvisat sense morir en l’intent. He emplenat la “tortita” amb el salmó amb parmentier, li he posat els brots de fulles verdes i la col morada i cada mos venia assaonat d’un horitzó blau cel que pocs restaurants ho tenen.
Busca solucions i no excuses, gaudeix de menjar, de cuinar, de compartir i de viure. Canvia, alguna vegada, l’enciam de l’amanida per unes fulles d’espinacs. Puja’t al terrat amb unes espelmes i reinventa reinventa l’ensaladilla que vas comprar l’altre dia tallant-li unes maduixes que mariden amb el teu vi i amb els seus ulls. Fes-li una volta a la rutina i improvisa un pícnic al parc amb el plat preparat que tenies per menjar-te a l’oficina.

Gaudeix del temps que (creus que) no tens perquè pot ser que tens un Ratatouille sota el barret si t’atreveixes a fer-li una volta més o que les estovalles et serveixi de capa com a Superman. T’espero amb idees, receptes, històries i vida al voltant de la taula, #EnUnÑAM.