Les amanides sempre han tingut fama d’avorrides i soses. Han ocupat, en infinitat d’ocasions, el lloc de guarnició abandonada al plat de molts bars. La imatge del trist enciam amb ceba i un tros de tomàquet ha donat pas a una bona quantitat de combinacions capaços de exponenciar a aquesta barreja de vegetals a categoria d’autor.
Obre la nevera, mira el que tens i dóna-li ales a la creativitat; tallant, amanint i afegint els ingredients que més et fascinin. Fer un buddha bowl és com mirar l’armari i triar quines peces queden bé amb què. La moda i la taula es donen la mà en aquest plat.
A la meva nevera / rebost hi havia:
- Mandonguilles de Casa Mas
- Un alvocat
- Unes fulles d’espinacs
- Espelta
- Hummus de cigrons
- Tomàquets cherry
- Col llombarda
- Sèsam negre
He bullit l’espelta; es cuina com si fos arròs i m’encanta el gust que té aquest cereal perquè em recorda, lleugerament, a l’ametlla. Mentre es bullia he tallat l’alvocat en làmines, els tomàquets per la meitat i la col llombarda a tires fines.
Col·loca els ingredients dins del bol separats; primer les fulles, l’espelta, les mandonguilles Casa Mas, la col llombarda i els tomàquets. Finalment l’hummus i les llavors de sèsam negre. Ho amaneixes amb una salsa de iogurt sobre les fulles o una vinagreta de mostassa. L’hummus fa la funció ‘maionesa’.
Ho reconec, m’he tornat addicta als buddha bowls. Si tu encara no t’has estrenat en l’art de les amanides a un altre nivell, prova-ho i enganxa’t a la moda més divertida i saludable.
